diumenge, 2 de desembre de 2012


CARNAVAL. m.  És un mot que ve de l’italià carnevale (carnelevare = carne+levare) “llevar, traure” perquè se celebrava al començament del dejuni i l’abstinència quaresmals.
El carnaval fa referència al període de divertiments públics abans de l’austeritat i penitència que comporta la Quaresma.
CARNESTOLTES. m. inv. Del llatí carnes tollitas “carns llevades”. Últim dia abans de la Quaresma. Amb aquest nom ens referim a la nostra terra al carnaval.
         També és el ninot de palla vestit amb roba que hom penjava per finestres, balcons i places públiques durant el carnestoltes i era cremat el darrer dia.
Frases fetes

Anar fet un carnestoltes. Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust.

Ser un carnestoltes.Ser un baliga-balaga, un poca-solta. Ser un destarifat, una persona que no pot prendre’s seriosament.

divendres, 22 de juny de 2012

VOCABULARIS



Vos deixe uns vídeos que ha publicat el Gabinet de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Tavernes de la  Valldigna que vos poden ajudar en el lèxic dels animals, la ciutat i els vehicles.








diumenge, 3 de juny de 2012


DIT I FET AMB LA BOCA

Qui té boca, s’equivoca. O, almenys, això és el que, hom diu. Però, compte amb les expressions que fan servir la boca en determinades situacions com ara: fer-li un boca a boca  que és un mètode de respiració artificial que consisteix a insuflar al malalt directament aire per la boca o pel nas per assegurar-li la ventilació.
Pep, ja t’han ensenyat a fer el boca a boca en l’hospital?
Hem d’anar amb compte i no confondre aquest concepte amb anar (o córrerde boca en boca que és el sistema de divulgació personalitzada pel qual una noticia corre, circula o és objecte d’enraonies.
         Des que Peret i Marieta discutiren van de boca en boca,
I, finalment, una altra manera de divulgar notícies, però de caire més informal és el boca-orella en què la informació passa directament d’una persona a una altra i no se sol dic erròniament el * boca a boca.
        
En aquest poble les notícies corren com  la pólvora gràcies al boca-orella.     


diumenge, 13 de maig de 2012


REFRANYS D’ANIMALS 23


Casa pobra, fora gos. Hi ha famílies tan pobres que no tenen ni sobres amb què alimentar un gos.
Cases i mules, les menys que pugues. Tot dóna faena i maldecap.
Cavall corrent, sepultura patent. (patent = declarada, certa) Els animals poden tenir reaccions imprevisibles, a més que la velocitat pot arribar a matar.
Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal. Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix.

Similar: A cavall regalat no li mires el dentat.

Cavall maleït, més ben lluït. (lluït = raspallat, engalanat) Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar aparentment més agradables.

Com: Gos maleït, el pèl més lluït.

Cavall tabaler, no l’espanta el brugit de pell seca. (tabal = timbal, tambor/ brugit = brogit, soroll)
Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa.
Cavall travat, cavall capat. (travar = lligar, nugar, fermar / capar = tranquil·litzar, amansir, calmar)
Qui està nugat o tancat no pot fer cap malifeta o endreça.

Contrari: El bou solt es llepa com vol.

Cavall vell no aprén trot nou. Les coses s’aprenen de jove perquè de vell costen moltíssim o resulten impossibles.

Connex: Al bou vell, canvia’l d’aire i deixarà la pell.

Cel de panxa de burra, pluja segura. (panxa de burra = gris i ple de penjolls arredonits) Anuncia pluja més o menys imminent, però no sempre plou.

Connex en castellà: Animales perezosos, tiempo tormentoso.

Cent anys fa que és mort el ruc i encara el cul li put. (put = atufa) Es diu d’algun mal record que es renova puntualment.
Com més avall, peix de més tall. ( tall = talla, gruix) Els grans peixos no solen ser ni superficials ni litorals, sinó d’altura.
Com més mar, més peix.
Com més maror, més peix.
De peix, com més maror més. En circumstàncies de desordre, els individus resulten presa fàcil.

Castellà: A río revuelto, ganancia de pescadores.

Com més petit és l’ocell, més becada. (becada = becotada, mos, mossegada) Sol passar que com més menut és l’individu, més desproporcionadament gran és la seua defensa.

Contraris:    Els bons perfums es guarden en flascons menuts.
La bona confitura es guarda en pots petits.
Similar en castellà: No hay enemigo paqueño.

Companyia de dos, el meu gos i jo.

Com: Més val estar a soles que mal acompanyat.
Similar: El gos és el millor amic de l’home.

Conforme l’ase, l’albarda. Les coses han de ser adequades i proporcionades (un castic, un remei, un treball...).

Similars:     Tal faràs, tal trobaràs.
Tal cul, tal braga.
Castellà: A tal señor, tal honor.

Criatures i gallines són raons de les veïnes. (raons = discussions, baralles) Les malifetes i les intromissions de xiquets i animals solen ser la causa de desavinences entre el veïnat més pròxim.
Crieu corbs i us trauran els ulls. És una reflexió en veu alta de qui s’ha desenganyat de persones malagraïdes.

Igual que: Fes bé al porc, que té bones xulles.
Castellà: Cría cuervos y te sacarán los ojos.

Crieu fills, crieu porcs. Similar a l’anterior.


LÈXIC DE L’ESQUÍ


Busqueu 15 paraules relacionades amb l’ESQUÍ


E
U
I
O
K
A
U
E
N
E
D
F
R
U
S
E
S
U
T
S
S
T
R
A
L
U
O
T
F
T
O
C
Q
S
E
R
E
L
L
U
N
R
B
E
A
I
V
S
U
A
O
Q
U
G
I
K
A
O
R
A
S
C
E
A
I
D
O
L
U
T
S
P
I
C
T
E
E
A
M
P
A
N
E
D
S
I
I
I
U
S
R
M
L
I
B
T
C
U
S
P
U
S
E
N
I
I
S
A
A
A
N
A
R
N
M
Q
T
S
Y
P
D
I
E
G
R
U
R
S
O
A
S
A
B
A
E
A
E
L
R
N
M
V
A
T
B
E
S
U
L
D
C
A
C
A
O
E
I
B
S
D
A
E
E
P
I
E
L
N
N
S
R
N
A
A
U
T
T

A

Y
U
L
G
I
O
A
D
G
R
B
J
R
O
I
R
Q
E
U
X
T
H
Y
U
L
L
E
O
B
S
C
S
T
R
A
A
A
I
D
R
R
O
P
C
D
A
E