dimecres, 28 de desembre del 2011

FORMES VERBALS EN S O EN X?

La X no s’escriu mai en les terminacions del present de subjuntiu, encara que sí que s’escriga en el present de l’indicatiu.
El present de subjuntiu ha d’escriure’s sempre amb S, i això per raons etimològiques, o, dit d’una altra manera, per tradició històrica, senzillament perquè el valencià deriva del llatí, que l’escrivia amb S, i de la mateixa manera consta documentat en els textos valencians medievals i del Renaixement.
I encara que algunes voltes la pronunciació del subjuntiu la fem igual que la del present d’indicatiu, este fenomen no deixa de ser una deformació fonètica, encara que generalitzada, de la pronunciació històrica que caldria no deixar perdre perquè. encara molts parlants de poblacions de les nostres muntanyes mantenen en la puresa de la vella parla.
Vegem-ho en els següents verbs d’ús corrent:

Verb AMANIR:
  • Present indicatiu: AMANIX I AMANIXES I AMANIXEN (amb X)
  • Present subjuntiu: AMANISCA I AMANISQUES I AMANISQUEN (amb S) 

Verb CRÉIXER:
  • Present indicatiu: CREIX I CREIXES I CREIXEM I CREIXEU I CREIXEN
  • Present subjuntiu: CRESCA I CRESQUES I CRESQUEM I CRESQUEU I CRESQUEN 

Verb VIURE:      .
  • Present indicatiu: VISC
  • Present subjuntiu: VISCA I VISQUEN

SINTETITZANT: El subjuntiu no s’escriu mai amb X.

METRO i METRE

Les paraules METRO i METRE es refereixen a conceptes diferents.
La paraula METRO és una reducció o acurtament de METROPOLITÀ, o siga: tren urbà, de la METRÒPOLI.
Quan ens referim a mesures lineals o de superfície hem d’usar la paraula METRE, que és la forma valenciana corresponent a la unitat de mesura universal.
I, per descomptat, usarem la forma METRE en tots els seus derivats, és a dir, en totes les paraules de la seua família: decàmetre, quilòmetre, decímetre, mil·límetre, etcètera.
I com deveu saber, però ho volem recordar, els símbols d’estes mesures o, si ho preferiu, les seues abreviatures, i també els de totes les mesures, siguen de longitud, de pes, de temps o qualsevol altra índole, no duen mai punt i s’escriuen igual en tots els idiomes per convenció internacional, ja que no es tracta pròpiament de lletres sinó de símbols, és a dir, són originàriament lletres que han perdut esta condició i que podríem considerar com a pictogrames, senyals o dibuixos.
Eixa és la raó per la qual la paraula QUILÒMETRE, que escrivim amb Q, té com a símbol o abreviatura una K i una M minúscules, com en tot el món.

dimarts, 27 de desembre del 2011

CATALÀ A L'ATAC I TAMBÉ VALENCIÀ



Escoteu Màrius Serra. Ja voldria jo que ací, a la meua terra, tothom ho tingués tan clar: COR i CAP tota una realitat i que aquesta siga VALENCIÀ.

dilluns, 26 de desembre del 2011

REFRANYER D'ANIMALS 08

A colom sadoll, peres li amarguen. (sadoll=tip, fart,ple).
Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses.
Castellà:      No comer por haver comido, no hay nada perdido.
A fibló de vespa, cera d’orella. (fibló= agulló, picada)
Un consell de medicina natural.
Similar:        A grans mals, grans remeis.
                   Tal cul, tal braga.
A gallina externa, tots li diuen xo. (xo=quiet! alto! para!)
A ningú li ve bé deixar entrar a casa pròpia o a l’hort al forani i al desconegut.
Castellà:      Al que de ajeno se viste, en la calle lo desnudan.
A gallina forastera tots piquen.
Cada col·lectiu humà o animal s’estranya i li molesta que algun foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per això són típiques les novatades entre gent de poc coneixement.
A cavall menjador, cabestre curt. Convé reprimir l’instint que porta als excessos.
Connex:       Qui de fora ve a festejar, ve que l’enganyen o a enganyar.
A gall que fa renou, li estrenyen el coll. (renou=soroll/estrènyer= apretar, prémer, retòrcer)
 Els sorollosos sempre són odiats perquè molesten als que els envolten. En aquest cas, el refrany aconsella civisme i comportament per a la millor convivència i per a no acabar mal parats.
A gata vella, no li digues moixeta.
A gat vell, no li digues moixina/mix.
         (Joc de paraules: moixeta=gateta/crit d’atenció per a gats: mix, moix, mixo, mixet, mixeta, moixina i pspspspsp!)
         Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot.
 Similar:        A gos vell no hi ha tus-tus
                    Al gat vell no li cal cascavell.
                    El gat escaldat, de l’aigua freda fuig.
Castellà:      A pàjaro viejo no le sacas las plumas.
Similar en castellà: Lobo viejo no cae en la trampa.
A gos vell, no hi ha tus-tus.
A gos vell no hi ha sus, sus.

dimarts, 20 de desembre del 2011

EIS GIRS LINGÜÍSTICS O MANERES DE DIR

Moltes voltes diem expressions castellanes per desconeixement de les pròpies valencianes i no perquè no en tinguem en valencià. Una d’estes, que ha fet fortuna per ser molt gràfica i tindre una gràcia especial, és l’afegit: DE SOBAQUILLO.
Nosaltres, quan anem a passar el dia al camp o a la mar, ens enduem la BERENA o el RECAPTE, que és el menjar ja preparat que ens menjarem fred, ja siga companatge, embotit, conserva, ous durs, carn freda ...
El terme BERENA no ha de confondre’s amb el BERENAR, que es fa entre les dos menjades principals del dia, ja que BERENA significa MENJADA BREU O SIMPLE, sense l‘acompanyament habitual o les condicions que ens podem permetre en casa.
RECAPTE, com el seu nom ja ho indica, és el menjar que hem recaptat, replegat o recollit de casa sense massa pretensions culinàries.
Per tant, ben bé podrem dir, per exemple:

  • Esta nit farem en la falla un sopar de recapte.
  • Els pastors mengen quasi sempre de berena.
  • Maria, prepara recapte, que dema anirem d’excursió a l’Aitana.
  • El dinar de germanor de la fila serà de berena.
  • Vam menjar opíparament de recapte en la Fontfreda.


Unes altres maneres d’expressar que cada u s’ha de dur el menjar de casa són les fórmules, l’una ben graciosa (encara que gramaticalment incorrecta) i l’altra ben il·lustrativa: DE PA-HI-PORTA, o bé D’ENTREPÀ o D’ENTREPANS. També hi ha els refranys: EL CONVIT DE SANT BRU SE’L PAGA CADASCÚ i AL CAMP VAS, EL QUE PORTES MENJARÀS.

Per exemple:

En el campament, els xiquets van menjar de calent, mentre que els pares ho vam
fer de pa-hi-porta.
Avís
Esta nit, a les 10, sopar de sant Bru, que es porta cadascú.
La directiva convida a vi i olives.

Demà, a les 2, dinar d’entrepans.

I una manera de dir que cadascú paga proporcionalment la consumició general és: a escoti I, més familiarment: 
                                                 
       A tant per cap
A tant per barba
A tant per u, sant Bru

diumenge, 18 de desembre del 2011

10 PRINCIPIS PER A LA CONVIVÈNCIA LINGÜÍSTICA


1

A la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües oficials, tinc el dret d’utilitzar qualsevol de les dues en qualsevol situació de la meua vida, pública o privada, per escrit o oralment.


 
2

Utilitzar la meua llengua sempre que vulga i reivindicar el dret de fer-ho, encara que conega les dues, ni és un capritx ni em convertix en una mala persona, només en una persona que vol que la deixen ser com és.


3

Conéixer les dues per igual em permet accedir a una gran quantitat d’obres literàries, informació i coneixements que em fan la vida més fàcil i agradable.


4


No he de renunciar a parlar o escriure per por de no fer-ho prou bé. La llengua més incorrecta és la que no s’usa.


5

Tinc la possibilitat d’assistir a cursos de valencià al meu poble. L’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià pot informar-me’n.



6
Mostrar a aquells i aquelles que ens visiten com és la nostra llengua, amb el mateix respecte i tolerància que tenim dret a exigir-los, ajuda perquè ens coneguen i aprecien millor.





7


Puc demanar a les institucions i organismes oficials que es dirigisquen a mi en la meua llengua. Tenen el compromís i l’obligació de fer-ho.


8

Puc acudir a l’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià del meu poble perquè m’assessoren i m’informen sobre tot allò relacionat amb el valencià: cursos, ajudes, proves de la Junta Qualificadora, recursos bibliogràfics i informàtics, drets lingüístics, etc.

9

Tinc el dret d’acudir a l’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià perquè m’ajuden a tramitar en valencià tots els documents oficials, ajudes institucionals, proves de la Junta Qualificadora, traducció del meu nom, etc.

10
Si pose en els plats d’una balança tot el que ens arriba en castellà i tot el que es fa en valencià (mitjans de comunicació, papers impresos, informació visual, etc.), no cal massa imaginació per a vore com es queda. Tot el que jo faça en valencià contribuïx a equilibrar-la.


















dissabte, 17 de desembre del 2011

EMETRE i ESTENDRE

Quantíssimes vegades, per similitud amb el castellà, confonem estos dos termes tant en la llengua oral com en l’’escrita, cosa que seria tolerable si no fóra perquè en llenguatge administratiu, jurídic i científic en general és on estos verbs s’utilitzen en el seu sentit més pu i és, per tant, incorrecte, usar l’un per l’altre.

EMETRE significa DIFONDRE o PRODUIR PER A DIFONDRE, o, si ho preferiu, EDITAR SERIES IMPRESES EN PAPER OFICIAL, i com a exemple es mencionarem:
l’emissió d’ ones radiofòniques, l’ emissió d’ ultrasons, l’emissió de gasos, l’ emissió de paper moneda,  l’emissió d’una sèrie de segells de correus commemorativa dels jocs Olímpics, l’emissió de paper timbrat de l’ Estat, etcètera.

En canvi, ESTENDRE significa, per una banda, DESPLEGAR,     per una altra, REDACTAR UN DOCUMENT.

S’estén la roba perquè s’eixugue. Però també: s’estén un certificat d’empadronament, s’estén un informe tècnic, s’estén un testament, s’estén una vida laboral, s’estén una partida de naixement, etcètera.

Per tal que quede més clara la diferencia entre EMETRE i ESTENDRE quan parlem de documentació oficial, direm que:

EMETRE és produir alguna sèrie per mitja d’arts gràfiques, posar en circulació.

Mentre que

ESTENDRE és produir documents individualitzats redactant-los i signant-los. 

NETEJA i NETEDAT, CONDÍCIA o PULCRITUD

Estos tres substantius, que es refereixen a la higiene, presenten tres matisos diferencials:

LA NETEJA és el fet o l’acció de netejar. Per exemple:

  • Hui han tancat la indústria per neteja general de local i maquinària.
  • La millar neteja de ferides la faràs amb aigua, sobretot si és oxigenada.


LA NETEDAT és l’estat d’allò que està net o el resultat d’haver fet una neteja. Per exemple:

  • En acabar les obres, la plaça ha de quedar en perfecte estat de netedat.
  • La netedat deIs servicis és la millar targeta de presentació d’un bar.


LA CONDÍCIA, terme molt més culte i inusual que l’anterior, té el significat de PULCRITUD, és a dir: netedat màxima.

Comparem ara els matisos en els exemples següents:

  • Quan faces la neteja de la cuina, usa un producte perfumat que li done olor de netedat.
  • En els hospitals, la netedat ha de ser forçosament condícia i asèpsia.


diumenge, 11 de desembre del 2011

REFRANYER D'ANIMALS 07

A casa de llebrers, no hi busques engrunes. (llebrer=gos caçador/ engrunes= molles, sobres, deixalles).
Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot.
Similar:       “Alguna cosa és”,-digué en veure un os el llebrer.
A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella. (sella de muntar) En totes parts es fan les mateixes coses.
Com: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
         En totes les cases bullen faves ( ,i en la meua, a perolades)
         A Xert, tots caguen amb el cul obert.
Castellà:      En todas partes cuecen habas.
A cavall corredor, cabestre curt. (cabestre=ramal, regna)
A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé reternir-lo.
Similar:        A cavall menjador, cabestre curt.
Castellà:      A caballo comedor, piedras en la cebada.
                   A caballo que se empaca, dale estaca.
A cavaller nou, cavall vell. A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té.
A cavall menjador, cabestre curt. Convé reprimir l’instint que porta als excessos.
Similar:       A cavall corredor, cabestre curt.
Castellà:      A caballo grande,grandes espuelas.
A cavall que vola no li cal esperó ni fuetada. (esperó=punxa per a incitar a córrer/ fuetada= colp de fuet o de tralla)
A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar.
Contari en castellà:        Árbol que no frutea, para la chimenea.

COMPTAT, COMPTABLE i COMPTADOR

Ací tenim tres adjectius que no hem de confondre amb els noms substantius de la mateixa família, que tenen al tres usos i significats.
Vegem primerament els substantius, ja coneguts, per tal de centrar-nos en els adjectius, que és el que ara ens interessa.

Sabem que la fórmula AL COMPTAT significa efectiu, diners líquids o diners en metàl·lic.

També sabem que UN o UNA COMPTABLE és la persona encarregada de portar els comptes d’alguna empresa o entitat.

I tot el món sap que UN COMPTADOR és un aparell que compta o mesura el consum o el pas d’algun líquid o gas; i, també, la persona encarregada de comptar els diners efectius, comptants i sonants, el metàl·lic, d’alguna empresa.

Ara bé, tornant als adjectius, que és el tema que ens interessa puntualitzar, diem que la molt coneguda fórmula A COMPTAR DE o DES DE és un gal·licisme ("francesisme") no gens recomanable, ja que en valencià tenim, de sempre, les nostres fórmules pròpies, que són:

COMPTAT és el participi passat del verb COMPTAR, i al mateix temps, com tots els participis passats verbals, fa el paper d’adjectiu. COMPTAT, en bona lògica, és allò que ha sigut comptat, allò que ja està comptat, correspon a un fet passat, consumat.

Mentre que l’adjectiu COMPTADOR és futurible, o siga que denota que pot ser comptat, que és computable o que comenca a comptar.

Aclarit això, apliquem els dos adjectius en diferents exemples per tal de deixar ben clar el seu ús i el matís de passat o de futur que els diferencia:

  • Crec que això està mal comptat; faça el favor de repassar-ho.
  • El termini de venciment és comptador des de l’1 de març.
  • Repassada la factura i comptat l‘import, comuniqueu-ho al departament de comptablitat.
  • S‘obri un període de deu dies naturals per a la presentació de pliques comptador des del primer dia de la publicació de l‘anunci oficial.


ESQUEMÁTICAMENT RESUMIT: COMPTAT denota fet consumat, mentre que COMPTADOR denota possibilitat o inici. 

COMPLIR i ACOMPLIR

Estos dos térmens solen confondre’s per la seua similitud i molt sovint se n’utilitza un en perjudici de l’ altre, que va caient en el desús.

Diguem que COMPLIR significa "ser conseqüent" (amb si mateix i amb els altres, o amb el paper assumit, la paraula donada, els preceptes morals no escrits). Del verb COMPLIR deriva l’adjectiu COMPLIDOR.
Diem que una persona és molt complidora quan no fa falta que li diguen què ha de fer, ni quan ni com, perquè ho farà perquè li naix i perquè considera que és com s’ha d’obrar.
Vegem uns exemples molt gràfics d’aplicació del verb COMPLIR i els seus derivats COMPLIDOR i COMPLIT per a comparar-los després amb el significat del verb ACOMPLIR:

  • Este mestre de cases és molt complidor i no et deixarà  l‘obra per acabar.
  • El meu Pere és molt complidor com a marit i com a pare.
  • Ai quin xic més complit!: cada volta que em veu em dóna dos besos.
  • Pots estar segur que si t‘ha dit que vindrà ho complirà, encara que siga amb el nas penjant
  • Fill meu, tu complix sempre i seràs ben considerat.
  • A qui complix, Déu el beneix.


ACOMPLIR, en canvi, té el sentit d’acatar; és a dir, complir obligadament, dit prompte. En realitat, s’ACOMPLIX una llei, una ordre, un manament, una sentencia, un precepte escrit... S’ACOMPLIX sempre alguna cosa per obligació física o moral.

Vegem-ne uns exemples:

  • La present resolució s‘acomplirà en el termini màxim de deu dies.
  • Les decisions del jurat les han d ‘acomplir tots els candidats.
  • S‘han d‘acomplir les lleis tant si ens convenen com si no.
  • EIs Deu Manaments van ser dictats per a ser acomplits.
  • L‘administració és la primera que ha d’acomplir les lleis que ella mateixa promulga.


RESUMINT: Es COMPLIX per pròpia voluntat.
S’ACOMPLIX alguna cosa per obligació.